Edició núm. 211 

Accés a l'edició de VNG
 

Accés a l'edició de VNG  

Esports
FC VILAFRANCA 2
BANYOLES 0 
El gol de Puchi només començar la segona part va encarrilar la nova victòria a casa 
CONFER. BLAVA 9
CONFER. VERMELLA 9 
Sergi Miras s’emporta el concurs de precisió 
CB SANT JUST 97
SE CASAL VILAFRANCA 67 
SMP XAMBA 68
CE VILANOVA 32 
Disseny web Manteniment informatic
 » Notícia ampliada

<< Tornar enrera   

L’any 1968, ara fa 40 anys, s’estrenaven els capgrossos
Amb la desaparició del ball de Panderos es va crear aquell any el ball de les Panderetes
Per JM.Feliu.- Cal començar la crònica del 1968 dient que aquell any la Festa Major de Vilafranca va ser declarada de 'Interés turístico'. En l'apartat musical va realitzar-se el primer concert d'instruments d'Inxa. I correus va editar un mata segells especial inspirat en la Festa Major vilafranquina. I finalment, van presentar-se els capgrossos de l'Humbert i la Roseta.
El cas dels capgrossos és d'aquelles noves aportacions afortunades, i van aconseguir des de la seva presentació una bona acollida. El 1968 la Confraria de Tastavins de Sant Humbert va regalar-los a l'Ajuntament de Vilafranca, com a símbol del treball vitivínicola. Els seu promotor va ser l'Alfons Chulvi, i els autors el dibuixant Manel Baró, el pare Sebastià Pérez com a escultor-modelador i el guixaire Joan Albornà. Cal dir que en aquell moment els elements que formaven part de la cercavila i les processons no era tan nombrós com en l'actualitat. Encara no s'havien recuperat el Ball Pla, el Ball d'en Serrallonga, la Moixiganga, el Ball de Malcasats i els Pastorets, i l'Àliga no sempre sortia per la Festa Major.
Durant el més d'agost la premsa local va anar fent un seguiment del seu procés constructiu, i s'ha d'afegir que inicialment l'Humbert havia de dir-se Oriol, tot i que a darrera hora va rebre el nom pel qual el coneixem actualment.
La seva presentació pública va fer-se el dia 30 d'agost. Al davant del Palau Baltà, després de l'ofici, els nous capgrossos van ser apadrinats pels gegants de Vilafranca i els cap-grossos de Tarragona, a banda de les parelles de gegants convidats: els de Sant Sadurní, Sant Quintí de Mediona i Santa Margarida i els Monjos. A partir d'aquell moment l'Humbert i la Roseta van entrar a formar part del seguici de la Festa Major de Vilafranca integrant-se en el ball de nans, fins que van separar-se el 1982, per formar el ball de cap-grossos juntament amb la parella de gitanos, i van estrenar músiques i coreografies propis.
Des del seus inicis han estat restaurats en dues ocasions. La primera el 1983, i la segona el 2005, en que se li va tornar als caps els seus colors originals, ja que amb els anys s'havia canviat el color dels raïms.
La parella que acompanya l'Humbert i la Roseta, els gitanos, van incorporar-se a la Festa Major de l'any 1969. Si bé inicialment no tenien nom, el 1993 es va fer una consulta entre els escolars de Vilafranca per triar-los, amb el resultat de Zingarel·la i Canyamars.////
Per una altra banda aquell 1968 presentava una altra novetat. El ball de panderos deixava d'actuar, i en el seu lloc van aparèixer les panderetes. Més enllà de la substitució del vestuari i alguns elements coreogràfics, l'aparició de les panderetes suposava la introducció d'un ball format exclusivament per noies, ja que la resta del seguici festamajorenc, a excepció del ball de les gitanes, no contava amb cap element femení. Posteriorment quan, l'any 1981, es va recuperar el ball de panderos, la implantació de les Panderetes era tan forta que no es va arribar a plantejar la seva desaparició.////
Dimarts, 26 d'agost de 2008

Edicions anteriors

Castells

7Dies Premsa Comarcal, S.L. - Pl. de la Sardana, 4 - 08720 Vilafranca del Penedès - Telf: 938 175 488 - Fax: 938 905 373 - Avís legal
Disseny web - Manteniment informàtic - Posicionament en buscadors - Alta en buscadors